Avui ha estat un dia estrany...no sé si era pel temps, perquè eren 2/4 de 4, perquè ella s'acabava de despertar, perquè jo abans d'entrar-hi he agafat fred...
M'ha rebut al passadís amb el front vermell. No m'he atrevit a preguntar-li què li havia passat. Després hem anat abaix on m'ha ensenyat un dibuix que havia pintat i em tornat a la seva habitació. M'ha ensenyat el seu armari, tots els dibuixos i m'ha tornat a explicar el que em va explicar la setmana passada. M'he sentit fustrada. És com si el dia passat no hagués fet res. Ella segurament no se n'ha adonat (perquè a la meva àvia li passa el mateix), però no sé...intentava desviar la conversa, però ella continuava dient lo del dia passat. Hem quedat que el proper dia anirem al jardí i me l'ensenyarà. També m'ha presentat infermeres i tal...però no sé si és perquè estic trista o perquè estic destemplada (o una barreja de les dues) que no tinc ganes d'escriure.
1 comentario:
Bueno Cristina. Hi ha dies de tot, dies que no ens sentim bé per qualsevol motiu, sort que també n'hi ha dels altres. Parla amb les professionals sobre aquest tema, si és habitual que repeteixi les coses i no recordi d'haver-les dit o no. Elles et poden orientar.
Aprofita el dia que hi vas amb la persona de referència.
Publicar un comentario