sisè dia

Després de la visita del dissabte he tornat a veure la Concepció. El dia 29 va ser molt bonic. Ella segurament no se'n recordava que jo li havia dit que hi aniria, per això, quan em va veure es va sorprendre. Amb ella hi havien els seus dos germans (l'escriptor i capellà i l'altre). Vam estar una bona estona xerrant fins que van anar a misa. La Concepció va guardar els bombons que li vaig regalar i vam quedar que ens veuríem avui. Lo del dissabte va ser un petit gest que va valdre la pena només al veure la cara de la Concepció quan em va veure ^^. El fet de conèixer els dos germans m'uneix més a ella. Avui quan he arribat estava assentada a la cadira amb un llibre obert en el qual hi havia un paper que hi posava "parlar dels reis". I efectivament ho hem fet. M'ha explicat que eren 5 germans i que per tant, els regals no eren generosos, però no li importava. Anaven tots junts a veure la cavalgata i una cosa curiosa: deixaven un got d'aigua amb una espiga de blat. Quan jo era petita normalment deixava una copa de vi i turrons i li he preguntat que com és que ells deixaven allò. M'ha explicat que no era una època molt bona pel que feia els diners i que de blat, n'hi havia a tot arreu. El turró era massa car i no se'l podien permetre. També hem parlat sobre els seus pares. Es nota que els troba a faltar. Quan hem fet la cartolina hi hem escrit una carta als Reis. Ella m'ha dit que no volia res, que estava bé així...i que li agradaria tornar a ser petita si hi haguéssin els seus pares. El que si que troba a faltar és el fet de tenir una casa pròpia, fer el menjar... encara que sembli una tonteria, m'ha dit que li agradaria tenir una cuina. Ho trobo normal. Després hem acabat la cartolina i hi hem enganxat un mandala i unes estrelles. Ha quedat molt maco ^^.
Avui le fet riure una bona estona i sembla que valora molt el que vaig fer dissaabte! Ens veiem el dimecres que ve!

Cinquè dia

La setmana pasada no hi vaig poder anar perquè estava malalta. Em va saber molt greu.
Avui quan he arribat m'ha sorprès perquè no tenia els fulls parroquials a sobre el llit, sinó el diari. Era de feia una setmana, però era curiós veure-la llegint-lo. Només entrar m'ha comentat el que havia llegit de la política de Catalunya. N'em parlat una bona estona fins que no sé com ha estat que la conversa ha arribat fins al maltractament. Suposo que perquè avui és el dia internacional contra el maltractament de dones. Ella s'ha alterat molt i ha començat a tremolar més de lo normal; per tant, hem deixat el tema i ens hem anat cap als mandales! ja havia pintat tots els que li vaig portar ^^ li han quedat molt bé! Després m'ha ensenyat el llibre que havia escrit el seu germà. L'he trobat molt interessant. Com la Concepció sap que m'agrada llegir vol passar l'estona dedicant-la a la lectura i comentant textos; i a mi m'agrada :) Per la setmana que bé estaria bé explicar-li uns contes que m'agraden molt del Jorge Bucay ^^ segur que li agraden!.
Més tard ha sortit el tema de la família. M'ha ensenyat totes les fotos. No m'ha quedat gaire clar si té una filla o no, perquè ho semblava però en parlava molt fredament. Sí que m'ha ensenyat amb carinyo les fotos dels seus pares i dels seus amics de Barcelona i Solsona. M'ha alagat molt que m'ensenyés les fotos, ja que representa que està ensenyant "la seva intimitat". Jo no li he pas demanat, li ha sortit d'ella ^^
Avui ha estat un dia molt íntim. Conversacions personals i molts somriures ^^
Dissabte és el seu cumpleanys. M'ha dit que no farà res especial, però l'aniré a veure. No és que en tingui l'obligació, però és que crec que un aniversari s'ha de passar amb la companyia de la gent.
I no vull que la Concepció passi el dia del seu aniversari sola. Segurament veuré el seu germà del qui tant el parla. Ja en tinc ganes!:)

Quart dia

Avui la Concepció m'ha animat el dia. Estava xafada, trista, i sincerament, no tenia ganes d'anar a la residència. Més ben dit, no tenia ganes de res. Tot i que les altres noies no hi han anat perquè plovia U_u' hi he anat. Quan he arribat ja m'estava esperant! Tenia sobre el llit totes les publicacions de la revista que li envien cada setmana. Els hem mirat com fem cada setmana i n'hem llegit uns quants ^^. Després, en una de les pàgines hi surtia Gervasi Defer (o algo així), el gimnasta que va guanyar en les olimpiades, i ella m'ha dit que no sabia qui era. Hem quedat que per la setmana que ve li explicaré una mica com va, les modalitats que hi ha, etc. i li ho portaré imprimit per si vol llegir ^^ Ha sortit el tema de la televisió. Com a persona curiosa li he preguntat que com era que ella no tenia televisió. La majoria d'avis no poden estar sense ella i no se t'ocorreixi molestar-los a l'hora de le novel·la! Doncs ella m'ha dit que passa d'aquests temes. Que prefereix llegir i deixar-se de tonteries. Més tard, quan ja era quasibé l'hora de marxar, ha sortit el tema de la xocolata i coincidint que jo portava croissants, li n'he donat un. Se l'ha menjat amb ganes. Es nota que també li encanta la xocolata ^^.
Pobra, avui durant tota l'estona s'ha ficat nerviosa. Quan llegíem hi havia paraules que no les sabia pronunciar, començava a tremolar més i es colapsava. Jo no li he donat importància a que tremolés més i he fet veure que no pasava res. Li deia com es pronunciava la paraula, ella la repetia, i es tranquil·itzava. Crec que avui ella ha après bastant. A més, quantes més setmanes passen, més somriures li robo ^^ M'afalaga molt que camini orgullosa pel passadís dient: "mira, és la meva amiga" i que somrigui i faci broma amb mi.
A vegades és difícil conversar amb ella, perquè no t'entèn o ho entèn malament. Però de mica en mica hi vas agafant la pràctica. Ja he après que li he de parlar alt i gesticular molt perquè m'entengui. Tot i així no hi ha problemes.
Avui li havia portat uns mandales ben macos per pintar-los, però com no li venia de gust, hem parlat.
La setmana que ve toca: olimpiades, mandala fet amb collage i...celebrar el seu aniversari!

Tercer dia

Ahir va anar molt bé ^^ Vaig arribar-hi amb presses, però a l'hora justa! Era el primer dia que entrava sola i quan vaig trucar a la porta, ja m'estava esperant! Tenia un llibre de pregàries obert i articles que havia escrit el seu germà. Me'ls va deixar llegir i éren molt macos! Escriu realment bé ^^ I quan vaig agafar el llibre vam tenir un problema. Em va dri que tombés pàgina i jo no sabia a què es referia. Li vaig preguntar si era passar pàgina, però no em va contestar. Després ella va passar pàgina i vaig entendre que si que volia dir allò!
Més tard em va ensenyar un mandala que, com sempre, li quedà molt bé ^^ anarem a veure el jardí. Allà em va explicar els diferents tipus d'arbres que hi havíen, i després va seguir amb la vinya, els tipus de vins...no sabia que ni haguéssin tants! Que per cert, a ella li encanten. I per finalitzar, em va presentar la Maria, la infermera. Quan ella li va preguntar com em deia, la Concepció no se'n recordava i es notava que li sabia greu. Jo li anava dient, però la pobre estava tant nerviosa que ni em sentia. Però al final el va recordar i amb un somriure meu ja es va tranquil·litzar. I semblava que n'estigués orgullosa, perquè m'anava presentant com "la seva amiga". Això em va alagar molt :)
A veure si la setmana que ve m'ensenya més coses del seu germà ^^

Segon dia

Avui ha estat un dia estrany...no sé si era pel temps, perquè eren 2/4 de 4, perquè ella s'acabava de despertar, perquè jo abans d'entrar-hi he agafat fred...
M'ha rebut al passadís amb el front vermell. No m'he atrevit a preguntar-li què li havia passat. Després hem anat abaix on m'ha ensenyat un dibuix que havia pintat i em tornat a la seva habitació. M'ha ensenyat el seu armari, tots els dibuixos i m'ha tornat a explicar el que em va explicar la setmana passada. M'he sentit fustrada. És com si el dia passat no hagués fet res. Ella segurament no se n'ha adonat (perquè a la meva àvia li passa el mateix), però no sé...intentava desviar la conversa, però ella continuava dient lo del dia passat. Hem quedat que el proper dia anirem al jardí i me l'ensenyarà. També m'ha presentat infermeres i tal...però no sé si és perquè estic trista o perquè estic destemplada (o una barreja de les dues) que no tinc ganes d'escriure.

Primer dia

Avui havia quedat amb la Concepció de les 4 a les 5 de la tarda. Com no sóc de Manresa, m'he quedat a dinar i durant una hora he estat rondant per Manresa. Quan eres ja quasi bé les quatre, he entrat a la residència. L'home m'ha mirat sorprès i no sabia per què. M'ha portat fins a la noia que l'altre dia va estar amb nosaltres i m'he trobat davant de tots els avis, cadascún amb un instrument a la mà, l'aparell de música encès i dues noies. Avergonyida, he entrat i la Concepció (que el primer dia no aconseguia retenir el meu nom) m'ha cridat i ha vingut cap a mi! Em sabia greu, perquè havíem quedat a aquella hora i ella estava fent música. No era plan d'espatllar-li l'activitat. Amb sinceritat li he dit que si volia vindria dimecres, però convençuda m'ha dit que no, que jo estava allà i que anéssim a la seva habitació.


Un cop a dins hi ha hagut la típica tensió del primer dia, però no ha durat gaire. Contenta, m'ha ensenyat el mandala que estava pintant i m'ha tret una carpeta on n'hi havia molts més. Admiro la seva força de voluntat. Tots els mandales estaven plens de colors, cridaners, macos...cosa que m'ha sorprès. També m'ha ensenyat amb cara de nostàlgia la foto de la festa de Nadal de l'any passat amb la noia que estava amb ella. La tenia molt ben guardada.


Al cap d'una estona, quan s'ha sentit més còmode (i jo també) m'ha dit una cosa: avui quasi no vaig a fer gimnàsia. Jo li he preguntat per què i m'ha dit que es pensava que jo venia de 10 a 11 i m'ha estat esperant. Al veure que no venia, s'ha posat trista. Quasi em fico a plorar. Em sabia molt de greu que m'hagués estat esperant i s'hagués posat trista...Avui li he marcat clarament els dies que vindré. No vull que es fiqui trista ^_^


També hem estat parlant de l'hort. No sabia que existíssin tants tipus de mongetes! ni que els hi donguéssin xocolata cada diumenge. M'ha preguntat si m'agradava i m'ha dit que me'n guardaria. Que maca ^_^
Al final he acabat marxant 20 minuts més tard del que havia de marxar, però és que ella feia veure que no sentia que li deia que havia de marxar i jo no en tenia ganes.

Per la proxima setmana; et portarë un mandala ben maco ;)

com quedem?

La setmana pasada els de voluntariat van anar a la residència. Com jo estava malalta no hi vaig poder anar ni conèixer els avis amb els quals faríem aquest projecte.
Avui hi hem tornat a anar i hem fet les parelles.
M'ha tocat amb una dona que es diu Concepció. A primera vista m'he espantat una mica, perquè tinc por de no saber tractar-la ja que té parkinson. Tot i així, m'ha semblat una dona molt maca encara que sigui tímida.
Quedarem els dilluns. La veritat és que estic impacent perquè arribi la setmana que ve. Recordo que m'ha remarcat l'habitació i el pis en que estava. Ella també en tindrà ganes? Espero que sí! :)