Segon dia

Avui ha estat un dia estrany...no sé si era pel temps, perquè eren 2/4 de 4, perquè ella s'acabava de despertar, perquè jo abans d'entrar-hi he agafat fred...
M'ha rebut al passadís amb el front vermell. No m'he atrevit a preguntar-li què li havia passat. Després hem anat abaix on m'ha ensenyat un dibuix que havia pintat i em tornat a la seva habitació. M'ha ensenyat el seu armari, tots els dibuixos i m'ha tornat a explicar el que em va explicar la setmana passada. M'he sentit fustrada. És com si el dia passat no hagués fet res. Ella segurament no se n'ha adonat (perquè a la meva àvia li passa el mateix), però no sé...intentava desviar la conversa, però ella continuava dient lo del dia passat. Hem quedat que el proper dia anirem al jardí i me l'ensenyarà. També m'ha presentat infermeres i tal...però no sé si és perquè estic trista o perquè estic destemplada (o una barreja de les dues) que no tinc ganes d'escriure.

Primer dia

Avui havia quedat amb la Concepció de les 4 a les 5 de la tarda. Com no sóc de Manresa, m'he quedat a dinar i durant una hora he estat rondant per Manresa. Quan eres ja quasi bé les quatre, he entrat a la residència. L'home m'ha mirat sorprès i no sabia per què. M'ha portat fins a la noia que l'altre dia va estar amb nosaltres i m'he trobat davant de tots els avis, cadascún amb un instrument a la mà, l'aparell de música encès i dues noies. Avergonyida, he entrat i la Concepció (que el primer dia no aconseguia retenir el meu nom) m'ha cridat i ha vingut cap a mi! Em sabia greu, perquè havíem quedat a aquella hora i ella estava fent música. No era plan d'espatllar-li l'activitat. Amb sinceritat li he dit que si volia vindria dimecres, però convençuda m'ha dit que no, que jo estava allà i que anéssim a la seva habitació.


Un cop a dins hi ha hagut la típica tensió del primer dia, però no ha durat gaire. Contenta, m'ha ensenyat el mandala que estava pintant i m'ha tret una carpeta on n'hi havia molts més. Admiro la seva força de voluntat. Tots els mandales estaven plens de colors, cridaners, macos...cosa que m'ha sorprès. També m'ha ensenyat amb cara de nostàlgia la foto de la festa de Nadal de l'any passat amb la noia que estava amb ella. La tenia molt ben guardada.


Al cap d'una estona, quan s'ha sentit més còmode (i jo també) m'ha dit una cosa: avui quasi no vaig a fer gimnàsia. Jo li he preguntat per què i m'ha dit que es pensava que jo venia de 10 a 11 i m'ha estat esperant. Al veure que no venia, s'ha posat trista. Quasi em fico a plorar. Em sabia molt de greu que m'hagués estat esperant i s'hagués posat trista...Avui li he marcat clarament els dies que vindré. No vull que es fiqui trista ^_^


També hem estat parlant de l'hort. No sabia que existíssin tants tipus de mongetes! ni que els hi donguéssin xocolata cada diumenge. M'ha preguntat si m'agradava i m'ha dit que me'n guardaria. Que maca ^_^
Al final he acabat marxant 20 minuts més tard del que havia de marxar, però és que ella feia veure que no sentia que li deia que havia de marxar i jo no en tenia ganes.

Per la proxima setmana; et portarë un mandala ben maco ;)

com quedem?

La setmana pasada els de voluntariat van anar a la residència. Com jo estava malalta no hi vaig poder anar ni conèixer els avis amb els quals faríem aquest projecte.
Avui hi hem tornat a anar i hem fet les parelles.
M'ha tocat amb una dona que es diu Concepció. A primera vista m'he espantat una mica, perquè tinc por de no saber tractar-la ja que té parkinson. Tot i així, m'ha semblat una dona molt maca encara que sigui tímida.
Quedarem els dilluns. La veritat és que estic impacent perquè arribi la setmana que ve. Recordo que m'ha remarcat l'habitació i el pis en que estava. Ella també en tindrà ganes? Espero que sí! :)