lunes, 13 de octubre de 2008


Primer dia

Avui havia quedat amb la Concepció de les 4 a les 5 de la tarda. Com no sóc de Manresa, m'he quedat a dinar i durant una hora he estat rondant per Manresa. Quan eres ja quasi bé les quatre, he entrat a la residència. L'home m'ha mirat sorprès i no sabia per què. M'ha portat fins a la noia que l'altre dia va estar amb nosaltres i m'he trobat davant de tots els avis, cadascún amb un instrument a la mà, l'aparell de música encès i dues noies. Avergonyida, he entrat i la Concepció (que el primer dia no aconseguia retenir el meu nom) m'ha cridat i ha vingut cap a mi! Em sabia greu, perquè havíem quedat a aquella hora i ella estava fent música. No era plan d'espatllar-li l'activitat. Amb sinceritat li he dit que si volia vindria dimecres, però convençuda m'ha dit que no, que jo estava allà i que anéssim a la seva habitació.


Un cop a dins hi ha hagut la típica tensió del primer dia, però no ha durat gaire. Contenta, m'ha ensenyat el mandala que estava pintant i m'ha tret una carpeta on n'hi havia molts més. Admiro la seva força de voluntat. Tots els mandales estaven plens de colors, cridaners, macos...cosa que m'ha sorprès. També m'ha ensenyat amb cara de nostàlgia la foto de la festa de Nadal de l'any passat amb la noia que estava amb ella. La tenia molt ben guardada.


Al cap d'una estona, quan s'ha sentit més còmode (i jo també) m'ha dit una cosa: avui quasi no vaig a fer gimnàsia. Jo li he preguntat per què i m'ha dit que es pensava que jo venia de 10 a 11 i m'ha estat esperant. Al veure que no venia, s'ha posat trista. Quasi em fico a plorar. Em sabia molt de greu que m'hagués estat esperant i s'hagués posat trista...Avui li he marcat clarament els dies que vindré. No vull que es fiqui trista ^_^


També hem estat parlant de l'hort. No sabia que existíssin tants tipus de mongetes! ni que els hi donguéssin xocolata cada diumenge. M'ha preguntat si m'agradava i m'ha dit que me'n guardaria. Que maca ^_^
Al final he acabat marxant 20 minuts més tard del que havia de marxar, però és que ella feia veure que no sentia que li deia que havia de marxar i jo no en tenia ganes.

Per la proxima setmana; et portarë un mandala ben maco ;)

1 comentario:

Gemma dijo...

Cristina
m'alegro que la trobada hagi anat bé tot i la situació en que t'has trobat. Has entés perfectament de què es tractava,de que expliquessis què sents, que notes, que el teu temps es guarda com un tresor per algú que t'espera. Parla-li de tu,de la teva familia, porta fotos, i veuràs com ella també s'obre i us coneixeu millor.